Una nit a Tarragona
Aprofitant sengles viatges de feina, hem aconseguit passar una nit junts, la nostra primera nit junts! Ja feia temps que ho estàvem preparant, un mes i mig ben bé. Ho havíem començat a parlar quan jo estava a Kalamazoo i havíem passat tot aquest temps molt il·lusionats. Ambdós teníem viatges de feina aquella setmana, casualitat no gens habitual. I ambdís viatges acabaven dissabte. L'únic que vam haver de fer fou "allargar" el viatge fins diumenge; és a dir, a les nostres respectives famílies els vam dir que tornàvem diumenge, però en realitat vam tornar dissabte i ens vam trobar a Tarragona. Perquè Tarragona? Perquè era un lloc prou proper com per poder-nos-hi desplaçar en transport públic i, a l'ensems, un lloc on ningú no ens coneixia, la qual cosa feia que hi poguéssim fer el que volguéssim: passejar, agafar-nos, anar a sopar...
Ens vam trobar a quarts de nou del vespre. Havíem reservat una habitació en un hotel amb vistes al mediterrani. El dia havia estat esgotador per a ambdós, entre la feina i els nervis perquè tot sortís bé i arribéssim a Tarragona sense entrabancs ni ser descoberts. Així que un cop vam ser a l'hotel, vam donar-nos una dutxa reconstituent i després vam anar a sopar.
Mentre buscàvem on anar, vam passejar una mica der la Rambla Nova i vam aturar-nos a gaudir de les vistes que hom té des del balcó del mediterrani. Anàvem tendrament agafats, disfrutant de la nostra companyia i fent-nos petons de tant en tant. No calia anar mirant de reüll si algú ens coneixia, teníem una sensació de total impunitat.
Vam acabar sopant a un restaurant italià, i la veritat és que vam sopar molt bé. Com havíem dinat abundantment, només vam menjar una amanida i un plat de pasta. L'Eva va demanar una mena de Tortellini farcits com de tinta o similar, i jo uns spaghetti amb gambes i salmó fumat. Vam compartir els dos plats però les racions eren inhumanes i no les vam acabar pas. Vam regar-ho amb una ampolla de Lambrusco, que vam veure sencera (i que bé entrava!).
Després vam tornar a l'hotel on vam gaudir de la nostra nit d'amor, passió i sexe. Ja feia dies que féiem broma sobre quants cops ho faríem en una nit sencera; havíem previst, agosaradament, que serien sis. Finalment només van ser cinc.
Ambdós estàvem força cansats, així que a quarts de dues ens vam adormir. Dues hores més tard ens vam despertar i hi vam tornar. No vam tornar a dormir fins quarts de set, i poc després de les nou ja tornàvem a estar desperts.
El matí va acabar amb una passejada fins a l'estació, on vam esmorzar mentre esperàvem el tren. Durant el trajecte de tornada estàvem una mica nerviosos per com aniria el retorn a les nostres llars, si les nostres respectives parelles sospitarien alguna cosa, etc. I va arribar l'hora de l'adéu. No ens volíem separar però no hi va haver altre remei, ens esperaven a casa. Aquella tarda ens vam creuar uns sms per indicar que tot havia anat bé.
