Dinant a la Barceloneta
Aquells dies estàvem d'enhorabona i vam poder tornar a dinar junts. Així que vaig recollir l'Eva al migdia i, després de valorar diferents opcions, vam anar a dinar a la Barceloneta. Allí teníem una sensació de total impunitat, així que mentre decidíem on dinàvem, passejant per aquells carrerons estrets, anàvem amb les mans minglades o agafats de la cintura.
Vam acabar menjant una amanida i una paella força decent per ser un menú en un dels restaurants de la zona. En acabar, vam tornar a passejar una mica, tant pels carrerons esmentats com per la platja propera. Allí a la platja, vam seure una estona en un banc mentre romaníem tendrament abraçats i besant-nos de tant en tant. No teníem por, cap conegut ens podia veure en aquell indret ple de guiris.
Vam acabar la tarda a un dels meubles de Barcelona, amb un hat trick i un gol al darrer minut. Jo segueixo pensant que la infidelitat va en augment a Barcelona (i segurament a molts altres llocs). Fa no gaires anys, quan hom mirava els anuncis d'aquesta mena de locals al diari, n'hi havia mitja dotzena. Avui se'n poden comptar... disset! I més d'una vegada ens els hem trobat plens!
