Les nostres cançons 5
119. Shocking blues. Venus. Agradable cançoneta que crec que és de finals dels 70.
120. Dana Glover. It is you (I have loved). La lletra no deixa lloc a dubtes. Estic convençut que aquesta és una altra de les escollides. Segur que et saps la lletra, però te l’adjunto en un fitxer adjunt. Ja l’inici és definitiu i molt adient en el nostre cas: "There is something that I see in the way you look at me. There’s a smile, there’s a truth in your eyes".
121. Silver convention. Fly Robin fly. Ja vam comentar aquesta cançó. Em sembla al•lucinant que també hagis inclòs aquesta, la primera cançó en la que em vaig fixar realment a la meva infància.
122-124. Simon & Garfunkel. Bridge over troubled waters, Bright eyes, The sound of silence. Sempre he estat un gran fan de S&G, en canvi en solitari perden molt. La teva tria és bona, tot i que jo podria incloure una desena de cançons d’ells. Diria que la primera i la tercera formaven part d’AP. Dels Sounds of silence n’havia fet una versió a mitjans dels 80 (devia seguir la moda, en aquella època hi havia fins i tot un pare nostre amb la seva música). Començava més o menys: “Ser romántico es amar, y el amor es lo mejor...”.
125. Sister Sledge. We are a family. Més 80’s oi? Em sona d’aquella època, tant la cançó com el grup.
126. Soft Cell. Tainted love. Una altra cançó que sempre associaré amb nosaltres. Recordo com el primer dia que vam fer l’amor vaig dur el portàtil i vaig posar música. En concret vaig posar un dels meus CD’s dels 80’s. I tu et vas posar a cantar i ballar quan vas sentir aquesta cançó, tot dient que és una de les que més t’agrada. La ballàvem als 80, i jo encara la ballo quan surto a Kalamazoo, sempre la posen.
127. Sopa de cabra. Et donaria amor. Com ja et vaig dir, Sau i Sopa de cabra són per mi els millors grups musicals que hi ha hagut. Els sopa em transporten a finals dels 80, estudiant pels exàmens finals, només interrompent el meu estudi per veure els partits de Roland Garros (va ser el primer any que va guanyar l’Arantxa) i la final de la NBA de matinada (aquell any va iniciar-se el declivi dels Lakers, el meu equip de sempre, els del showtime. En aquella final, que van perdre contra els Pistons, es va lesionar en Magic Johnson, i en Kareem, en el seu partit de comiat, amb 42 anys, encara va ser el millor jugador de l’equip).
128-129. Spandau Ballet. Gold, True. Els Spandau eren dels grups més exitosos dels 80. Dins del seu estil, m’agradava més Duran-Duran, però aquests també eren bons; i has triat dues cançons molt boniques.
130-131. Alan Parson’s project. Don’t answer me, eye in the sky. Dues cançons molt 80’s. La pega que li trobava és que no cantava ell, només composava i tocava. Vaja, que no era complet. Però la música era bona i va tenir èxit durant uns quants anys.
132-135. The Beatles. My girl, The fool on the hill, The long and winding road, Yesterday. M’hagués agradat viure l’època dels Beatles (i no em queixo pas de l’època que m’ha tocat viure, però haver-los pogut escoltar en directe hagués estat massa). No són el meu grup preferit, però són “a must” en qualsevol compilació o col•lecció. Segur que també en podríem posar deu o dotze, però s’havia de fer una tria, i la teva la trobo molt encertada. El Yesterday sempre ha estat una de les meves cançons preferides.
136. The Blind boys of Alabama. I shall not walk alone. Una cançó que no coneixia. Sembla espiritual negre.
