El carrer de la Font del lleó.
Era un calurós divendres de setembre i l'Eva em va venir a recollir amb cotxe a la feina. Teníem aproximadament hora i mitja i volíem anar a un indret tranquil on, tot i que no penséssim en fer l'amor, poguéssim estar tranquils i petonejar-nos fins a la sacietat.
Vaig consultar amb un company de feina de qui jo sabia havia estat amb una amant seva per la zona alguna vegada. Així que ente el que ell em va dir i el que vaig esbrinar mirant un plànol, vaig localitzar un indret que podria encaixar en el que nosaltres buscàvem, el carrer de la font del lleó, un carrer sense sortida al barri de Les Corts.
Allí vam anar i efectivament era un racó solitari. Tan sols de vegades passava algun cotxe o algú caminant o en bicicleta, cal pensar que des d'allí es pot accedir a la serra de Collserola. Això ens tallava una mica. Tanmateix, entre petons i petons, vam pensar que estàvem massa lluny l'un de l'altre. Així que ella va acabar posant-se a la meva butaca, ja fos a sobre meu, ja fos agenollada en el poc espai que hi havia mentre em descordava els pantalons i em besava el sexe. En un altre moment vam trobar que el seient del davant era massa incòmode i vam anar al del darrera, on vam continuar el nostre festí, el festí del sexe i el festí de l'amor.
És evident que no hem pas descobert el lloc nosaltres, ja que vam veure que al terra, a la calçada, hi havia preservatius, fruit d'anteriors encontres amorosos com el nostre. Potser haurem de redescobrir l'indret amb l'arribada de l'hivern, i amb ell la foscor dels capvespres.
