Les nostres cançons 4
99. Natalie McMaster & Bruce Gulthro. Fiddle and bow. Una preciosa cançó de la que em parlaves el primer dia que ens vam veure després de vacances. La veu s’assembla a la del Mark Knoppfler.
100-101. Neil Young. Harvest Moon, Heart of gold. No les coneixia. La primera conté frases molt significatives com ara: “Because I’m still in love with you”, “when we were lovers I loved you with all my heart”. De fet l’he trobada molt bonica i em pregunto si pot ser una de les escollides.
102. Oliver Cheatham. Get down Saturday night. Música disco de la bona!
103. Ottis Redding. Sitting on the dock of the bay. Crec que mai oblidaré la tarda que vam passejar pel jardí botànic. Recordo com vas posar en marxa el teu MP3 i una de les cançons que va sonar era aquesta. I recordo com si fos ara com me la cantaves. Decididament, aquesta serà per sempre més una altra de les nostres cançons.
104. Paul Carrack. When you walk in the room. Tampoc la coneixia.
105. Peaches & Herb. Reunited. Una altra cançó bonica.
106. Peter Gabriel (with Sinnead O’Connor). Don’t give up. Una cançó que va fer fortuna dins de l’àlbum més venut d’en Gabriel “So”, 1986). Aquesta és una versió en directe que canta amb la Sinnead O’Connor en comptes de la versió original amb Kate Bush (que m’agrada més). Sobre en Gabriel puc dir moltes coses, començant pel seu lideratge del Genesis original (“from genesis to revelation”, 1969, encara sense en Collins, que s’hi va afegir el 1972 quan el bateria original va marxar). La seva marxa de Genesis, l’any 1976, després de l’èxit de l’esotèric “The lamb lies down on Broadway”, va ser molt sonada. Si escoltes una de les seves millors cançons (la meva preferida), “Solsbury Hill” (1977, del seu primer disc en solitari), veuràs que és una alegoria sobre la seva marxa de Genesis. Com saps he anat a diversos concerts d’ell. Crec que està en decadència total, el seu punt àlgid fou el “So”. Però durant molts anys els meus tres cantants preferits eren en Gabriel, en Bruce i l’Eric.
107. Phil Collins. In the air tonight. I arriba en Collins, qui fou el líder de Genesis quan va marxar Gabriel i Hacket (“And then they were three”). Li vaig tenir molta ràbia durant molt de temps pq sempre he cregut que el seu afany de protagonisme va ser una de les raons per a la marxa d’en Gabriel. Tanmateix he de reconèixer que m’agrada la seva música, per exemple aquesta cançó, del seu primer treball en solitari l’any 1980. És una de les cançons d’AP. Tinc diversos discos d’en Collins, sobretot un CD recopilatori molt bo.
108. Radio Futura. Veneno en la piel. Aquest grupets espanyols del 80’s no m’agradaven gens en la seva època i ara no em semblen pas tan dolents.
109. Revolver. El roce de tu piel. Una de les escollides!, com em vas dir en un email; però crec que ho hagués endevinat perquè efectivament no hi ha “droga más dura que el amor sin medida, no hay droga más dura que el roce de tu piel... nada mejor que tener tu sabor corriendo por mis venas”. Una descoberta total aquesta cançoneta.
110. Revolver. Faro de Lisboa. Has estat mai a Lisboa? Quan vulguis hi fem una escapada...
111. Revolver. Si es tan sólo amor. Veig que aquest grup t’agrada. La veritat he de reconèixer que no està gens malament.
112. Robbie Williams. Feel. També es fa bona música després dels 80’s, oi?
113. Rolling Stones. Memory Hotel. Mai he estat un gran fan dels Stones. Aquesta cançó em transporta en alguns passatges a la tarda-nit que vam passar junts al juliol (we spent a lonely night at the memory hotel...).
114. Sade. Sweetest tabo. La peculiar melodia d’aquesta africana que va fer fortuna als 80. Et dono el tabú més dolç?
115. Sau. Boig per tu. De les millors cançons que s’han fet a la música catalana. Segurament aquests i els Sopa de Cabra són els millors grups de la història de la música catalana. Jo voto que aquesta és una altra de les cançons triades a risc de ser presumptuós.
116. Sheryl Crow. The first cuts is the deepest. Aquesta deu parlar d’un primer amor, oi? De quina època és això? Em ballen les dates.
117. Sheryl Crow. Always on your side. Si que canta bé aquesta paia. Em sona que és més aviat actual però hi havia una noia amb un nom similar que cantava a finals dels 70, no?
118. Sheryl Crow. Wildflower. Definitivament aquest any em compraré un CD de la Crow quan sigui a Kalamazoo.
