Ja hem superat la segona setmana
Doncs efectivament, ja fa més de dues setmanes que vaig marxar. I en menys de dues més tornaré a ser a Barcelona i podrem tornar a gaudir de la nostra companyia. Et trobo a faltar amor... Sort que som al segle 21 i que ens comuniquem cada dia per telèfon. De fet parlem tots els dies laborables ja que els caps de setmana tu ets amb el teu marit i els teus dos fills i no podem parlar. Tanmateix tu sempre trobes la manera de comunicar-te amb mi, ja sigui per email, per xat o per sms.
Com et vaig dir un dia, MAI ningú havia estat tan pendent de mi com tu, ningú m'havia donat mai tant. Em fas feliç Eva, molt feliç.
Et necessito, et desitjo, t'estimo... són paraules que et dic sovint i que de vegades em fa por gastar-les. Però quan estic lluny no tinc altra manera de dir-t'ho. Quan estem junts tinc moltes més formes de transmetre't el meu amor. De vegades n'hi ha prou amb un gest tendre i carinyós com ara agafar-te la mà quan estem al cotxe; de vegades t'ho puc dir amb una abraçada d'aquelles nostres en les que ens fonem l'un en l'altre; de vegades t'ho faig avinent quan fem l'amor; i sovint, ja ho saps, deixo que sigui la meva mirada, el meu esguard, qui parli per mi.

Kampanilla dijo
Qué maco es l'amor! De debó que desitjo que trobeu una sol-lució i pogueu disfrutar del vostre amor sense cap mena d'obstacle. Un petó.
10 Octubre 2006 | 11:30 PM