Les nostres cançons 3
65. Henry Mancini & Audrey Hepburn. Moon River. Quina cançó, Déu meu! De les millors de la història, tot i que crec que no és d’ells.
66-67. Imagination: In the heat of the night, just an illusion. Música dance dels 80’s en estat pur.
68-69. Ismael Serrano: Km 0, Papá cuéntame otra vez.
70. James Galway. My heart will go on (Titanic) Acústica
71. James Taylor. Thought I will see you again. I’ve seen sunny days that I thought that will never end...but i thought I will see you again. Gran frase i gran veu (quina veu! Diria jo). Crec que descriu perfectament l’enyorança que sentim per tornar-nos a veure. Per cert, en James Taylor canta amb en Mark Knopffler el Sailing to Philadelphia. Un fa de Charlie Mason i l’altra de Jeremiah Dixon.
72. Jim Diamond. I should have known better. Una cançó de 1985 (crec) de la que en tenia el disc. Una lenta maquíssima que m’encantava i tenia mig oblidada. Gràcies per tornar-me-la a recordar. I un desig: un dia que estem sols m’agradaria ballar-la amb tu.
73. Joan Manel Serrat. Cançó de matinada. En Serrat mai ha estat un dels meus preferits.
74. John Lennon. Imagine. Què he de dir del Lennon o d’aquesta cançó? No tinc prous adjectius per qualificar-la, així que no diré res.
75. John Paul Young. Love is in the air. Gran cançó disco dels 70. I efectivament has de creure en l’Amor, pq no estàs somiant, és allí quan mires als meus ulls (i jo als teus); sóc, som reals.
76. Jose González. Heartbets 320 kbps (Sonia Brava adverts) No la coneixia i el soroll de la guitarra m’impedeix entendre bé la lletra.
77. Kansas. Dust in the wind. Una altra cançó que m’encanta.
78. Leo Sayer. Love you more than I can say. Justament pensava en aquesta cançó quan et vaig escriure en un sms I need you more than I can say. En aquell moment no sabia que l’haguessis posada. M’encanta. Tinc dubtes sobre si és una les triades, més que res pq m’encanta pensar que em dius que em trobes a faltar més del que ets capaç de dir.
79. Leo Sayer. Orchard road. No la coneixia, és bonica.
80. Leonard Cohen. In my secret life. I miss you so much! Només per aquesta frase ja hauria de ser una de les escollides, a banda de l’alegoria sobre la vida secreta. Tanmateix, no entenc tota la lletra.
81. Lionel Richie. All night long. Ohh, els 80’s. Quina música disco es feia...i ja no tornaran. Sortosament els tenim gravats en disc, cd’s, mp3,... per escoltar-los sempre que vulguem.
82. Lionel Richie. Say you say me. Més mid 80’s. Molt bonica també.
83. Lluís Llach. País petit, Que tinguem sort. M’agrada el Llach reivindicatiu dels 70, i el del Viatge a Ítaca. Ja saps, tinc el cd del concert del 76 i del Viatge a Ítaca, que els escolto quan vaig a jugar a escacs. I sempre penso en el viatge a Ítaca quan t’acompanyo a casa car sempre vull que el viatge sigui llarg. País petit és una bonica cançó si un pensa en Catalunya, oi? L’altra és molt bonica, de les més boniques del Llach. De totes formes ja saps que no et penso dir adéu.
84. Lucie Silvas. Without you. No la coneixia. És bonica i una altra candidata a ser de la llista?
85. Mana. Como dueles en los labios. D’aquesta cançó en vam parlar, no sé si mentre érem al jardí botànic o me n’havies parlat en un email.
86-90. Marvin Gaye. If you don’t know me by now, Sexual healing, Sitting on a dock by the bay, When a man loves a woman, You are everything. “just trust in me just I trust in you”, de la primera. M’han agradat molt totes, són totes boniques (i de l’any de la picor, oi?). Crec que la tercera em recordarà sempre a tu, a la nostra tarda al botànic. Recordo com la vas posar al teu MP3, com jo l’escoltava i també t’escoltava a tu mentre la cantaves, i com estàvem tendrament abraçats.
91. Melendi. Te quiero como el mar La típica cançoneta espanyola de moda dels anys 2000.
92-94. Michael Nyman. Big my secret, The heart asks pleasure first, theme from the piano. Gran pianista. La segona i la tercera són la mateixa cançó.
95. Michelle Shocked. Anchorage. Ja em vas dir que me l’havies posada perquè jo t’havia dit que hi havia anat. No la coneixia abans de sentir-la al teu MP3. Algun dia, quan em posi en pla abuelo cebolleta, t’explicaré anècdotes d’aquell viatge.
96. Miguel Rios. Santa Lucia. La veritat, quan va tenir tant d’èxit als 80 no el suportava. Aquesta cançó diu coses interessants: el teléfono es muy frio, dame una cita, vamos al parque, dame tus manos, siente las mias,...
97-98. Mike and the Mechanics. Over my shoulder, You’ve really got a hold on me, “I can see that look in your eyes...I never wanted to say goodbye” Aquest Mike, oi que és el Mike Rutheford, un dels originals de Genesis? La veritat és que estic aprenent molta música amb tu. Ara sí que serà difícil trobar algú que en sàpiga més!

Meigan dijo
Muchisimas gracias por tu comentario en mi pagina...me animó muchisimo. Sé que se debe seguir adelante, que se debe olvidar pero a veces es duro...
Eres catalana?
Bueno un beso guapisima y de nuevo muchas gracias.
8 Octubre 2006 | 04:05 PM