Re: I told you

Hola amor,

Doncs com veus, sí que hi ha rèplica.
De vegades em fas por o m'espantes quan no em vols dir les coses o te les guardes fins l'endemà. Com que sóc una mica patidor de vegades em poso en el pitjor i començo a pensar què he fet malament, si t'he molestat d'alguna manera,... I aleshores em sorprens agradablement amb un email com aquest, on em confesses tots els teus sentiments, un email que encara reforça més els nostres lligams (tot i que ja són molt forts), un email que m'arriba al fons del cor i em fa encara més feliç; una felicitat només estroncada per la distància que ens separa aquests dies.
Deixa'm que vagi comentant algunes parts del teu email.
1. Dius que necessites carinyo i que per això estàs tan pendent dels nostres emails i les nostres trucades. Eva, amor, escriu-me sempre que vulguis, parlem tantes vegades com vulguis, jo em moro de ganes per fer-ho. Els teus emails, la teva veu, em fa la vida més soportable a Kalamazoo. Parlem tant com vulguem, jo també ho necessito. Les úniques limitacions són les que puguem tenir a les respectives feines o les econòmiques (al mòbil surt molt més car, però no m'importa trucar-t'hi de tant en tant).

2. Dius que no hauria d'haver estat tant per tu i que t'hauria d'haver maltractat una mica més. Efectivament, jo no sóc aixó. Jo sóc dolç, tendre carinyòs... però no pas amb tothom, en tens l'exclusiva.

3. Por a que m'acostumi i després no valori les coses que em dius o que no me les cregui? Si us plau... Tu mateixa després ja dius que això no serà així. Et començo a conèixer, i sé que si no les sentissis no les diries. Al capdavall jo vaig ser el primer en dir-te que m'havia enamorat de tu (aquella nit de diumenge, la darrera setmana que ens veiem al juliol, al meu cotxe, al costat de casa teva, quan ens acomiadàvem). I en aquell moment no vas dir res, perquè encara no ho senties, i si ho senties tenies por de confessar-ho. No és pas cap retret. És una constatació que només dius les coses quan les sents de debó, com jo faig.

4. Vols buidar-te amb mi, que et conegui del tot com ets i que burxi dins teu. Ho faré encantat, i al mateix temps continuaré mostrant-me tal com sóc peruqè tu puguis aprofundir més dintre meu. I no pateixis, segur que el que veuré m'agradarà. Al capdavall és una constant en la nostra relació, com més aprofundeixo més m'agrades i més m'enamoro de tu.

5. Tot això que has fet aquest darrer any i mig, anant amb no sé quants tios (i de vegades amb diversos a l'ensems) ja m'ho imaginava. Havent-te escoltat el relat de la teva vida, i havent escoltat la confessió que em vas fer el primer cop que vam anar al llit (vas dir que havies estat amb uns 25), només calia fer comptes... Però t'ho diré amb una frase que saps que m'encanta: it is interesting but irrellevant. Per a mi, el que fessis abans de conèixer-me és irrellevant. En la meva època de més exaltació romàntica, l'adolescència, quan vaig escriure les meves normes bàsiques de comportament psicològic, una d'elles deia quelcom així: "Si surto amb una noia no m'ha d'importar el seu passat. És igual si abans era materialista (en aquell temps materialista per a mi era sinònim de persona promiscua, en contraposició a romàntic que era aquella persona que no li interessava el sexe pel sexe). El que importa és si quan està amb mi m'estima". O sigui que ja aleshores, quan creia fermament en l'amor i el sexe no m'importava gaire des d'aquest punt de vista (després venien els moments de les fantasies eròtiques com tothom), no m'importava el passat. I ara t'asseguro que encara m'importa menys, tot i que m'agrada saber-ho i m'agrada que m'expliquis com has estat tu en la teva vida i quines coses has fet.

6. En canvi, tu de vegades sí que et preocupes pel passat, com bé reconeixes quan dius que penses si he estimat a algú més que a tu, o si he disfrutat més amb algú altre al llit, o si algú ha estat més important... La veritat, no m'agrada estar fent comparacions Eva. Però ja que treus el tema te'n faré algunes:
-Físicament m'agrades molt més que la Montse (que em sembla que és l'única que et preocupa). De fet ets la dona més atractiva de totes les que he estat. I algun dia et faré més confessions en aquest sentit, ara prefereixo tocar temes més profunds.
-Sexualment, ja et vaig confessar l'altre dia que jo MAI havia perdut el desig sexual amb la X. I MAI vol dir mai abans d'estar amb tu. Jo podia haver estat un dia amb algú altre i arribar a casa i fer-ho amb la X, fins i tot buscant-la jo. Aquestes darreres setmanes l'he esquivat, he mirat de no ficar-me al llit a la mateixa hora que ella alguns dies, i si ella no prenia la iniciativa (cosa que passa en comptadíssimes ocasions), no prendre-la jo. Així que el nostre nivell de contacte sexual darrerament deu estar en el mínim històric (llevat d'èpoques d'impediments físics com ara darrers mesos d'embarassos, quarentenes o viatges de feina). De totes maneres, no crec que això sigui un tema exclusivament sexual, jo crec que també reflecteix com ets d'especial per a mi.
-Intel·lectualment ets una persona que em motiva moltíssim.

I permete'm que et faci jo una reflexió respecte el passat. Segons hem explicat, tots dos vam estar a punt d'anar a viure amb una altra persona algun dia. T'has de preocupar tu més pel fet que a mi em passés fa uns dos anys, que jo pel fet que a tu et passés fa no sé quants anys (10?). Per mi són coses que van passar, i no crec que el temps que faci que van passar hagi de ser rellevant ni motiu de preocupació o gelosia.

7. Així que no et capfiquis amb aquestes coses, ni et posis gelosa. T'estimo a tu. El que ara diré em resultarà més fàcil dir-ho en castellà, que tenen dos verbs i en català només en tenim un. PER PRIMER COP en els darres 20 anys (des que la vaig coneixer) jo no "amo" la X, només la "quiero". La "quiero" perquè li tinc un afecte que suposo prové dels anys que duem junts (el roce hace el cariño). Al capdavall un també estima els fills o els pares. Però a tu te "amo". I suposo que saps diferenciar entre ambdós verbs. I, ja que t'agrada fer comparacions amb el passat, fixa't que he posat unes majúscules que ressalten el fet que és la primera vegada que em passa.

8. Dius que et vols entregar en cos i ànima a mi. Jo faré (perdó faig) el mateix. I ara en diré una de grossa, que espero que no t'espanti. Per mi la nostra relació pot no tenir límits (vull dir que jo no els penso posar en un futur), i segur que entens la profunditat del missatge.

9. Finalment em dones les gràcies. No me les donguis. Jo em considero molt afortunat de gaudir del teu amor, un amor en el que he trobat no només estabilitat emocional, sinó també comprensió, carinyo, tendresa, passió, motivació intel·lectual, i tantes altres coses que no sé dir perquè em manca facilitat de paraula.

Apa, si el teu missatge era llarg, el meu no s'ha quedat curt. També necessitaràs una estoneta per païr-lo.

servido por cincmotius 1 comentario compártelo