I told you
Carinyo, t'he avisat. Estic una mica necessitada de carinyo i com no hi ets haig de canalitzar my needs a través del telèfon i del e-mail. Ara soc a la caseta, com ahir...estava treballant, escoltant Genesis...Per cert, suposo que ja saps que el Barça ha empatat. No se com m'ho faré, sense tu, tan lluny, amb el que he arribat a necessitar-te aquests dies passats....pero es culpa teva! M'has mal acostumat. Que es això de veuren's cada dia? No pot ser que estiguis tant per mi. M'haguessis hagut de maltractar una mica mes i ara no et necessitaria tant, pero ja se que tu no ets aixi...tu ets dolç i carinyós i no va amb tu això de fer-se el dur, ni el xulo. Amor meu em fa una certa por escriure totes les coses que estic escribint, per mor de que o be t'acostumis i després no els donis importància quan te les digui, o bé no te les creguis. Pero ara que hi penso, cap de les dues coses estic segura que succeïrà.....Estic segura de que em creus quan et dic el que et dic...i després, no hi ha perill de que te les repeteixi gaire sovint...ja saps que no soc dona excessivament donada a dir coses d'aquesta mena....excepte quan les sento de veritat. I tu me les fas sentir. Earvin, no se que m'ha passat amb tu i et prometo que estic sorpresa. Potser a tu no et sorprén, pero a mi si. Potser tu ho vas visualitzar quan em vas fer aquell petó al bareto aquell....Jo no hi creia, ja ho saps. Tenia por d'una banda (m'han fet molt de mal, ja ho saps), no complies els requisits (maleïda superficialitat...), i finalment no pensava que fos capaç de no voler estar amb ningú mes que amb un sol home... Potser et sorpendrà el que ara et diré, pero em vull buidar amb tu. Vull que coneguis com soc jo realment, que no t'enganyis. Vull que em coneguis i escullis. Un cop s'ha trencat la cuirassa ja no puc fer res mes, que deixar que burxis...si el que veus a dins no t'agrada, vull que ho deixem...pero vull ser sincera i mostrar-me tal qual jo soc. Ja et vaig dir que tu em dones estabilitat emocional (i mes que això...ara ho entendras). Suposo que ja t'imagines que no he tingut mai gaires problemes amb els homes...es a dir, a l'hora d'establir una relació. Sempre (o gairebé) he tingut els homes que he volgut (quan els he volgut, que no ha estat sempre). Ja et vaig explicar com va anar la història del Z. Abans ja havia tingut els meus rotllets (res seriòs, però). Tampoc m'era dificil lligar, pero jo no era conscient dels que podia haver tingut (era la innocència en persona!). Després va venir la història del sevillano (un cantamanyanes, si vols que t'ho digui...pero en fi) que va trencar la Eva innocent.... La separació i d'altres rotllos (entre ells el del capullo mentider compulsiu) que vaig tenir, em van anar "curtint". En vaig fer mes dura, crec que va ser llavors quan vaig construir la cuirassa. Vaig apostar per un matrimoni i vaig lluitar durant anys....pero no va anar bé, com prou bé saps. Fa un temps (dos anys, potser) va aparèixer la Petarda, es a dir jo, pero en la meva versió matadora... Earvin, vaig arribar a anar amb dos o tres tios al mateix temps, vull dir dimarts un, dijous un altre i dissabte el darrer (no vol dir que me n'anés al llit amb tots ells eh!, pero quedava i sortia i reia i em divertia...) Al llit.... no se amb quants hauré estat (jo no, la Petarda)....tampoc han estat tants, en aquesta darrera època de bogeria, potser uns 10, o 12? No ho se, no els he comptat i estic segura que me'n deixaria algun jajajaja (fixa't lo poc importants que han estat). Tot això t'ho explico perque no et pensis que soc una persona que es penja facilment d'algú i que t'adonis que no soc un àngel. Se que diras que no t'importa el que hagi fet abans d'estar amb tu... ho se...com tampoc m'hauria d'importar a mi el que hagis fet tu...pero si que m'importa, ja t'ho vaig explicar. M'importa si això repercuteix en nosaltres. M'importa si percebo que pots haver estimat a algu altre mes que a mi, si pots haver disfrutat al llit amb algú altre mes que amb mi, si pot haver existit algu altre mes important que jo per tu, fora del teu matrimoni, es clar...Em faig aquestes preguntes i les respostes a moltes d'elles son evidentment que si..i em capfico...o millor, ho fa la meva part irracional. Després racionalitzo (també ho se fer) i se'm passa. Tot el que tinc de passió quan m'entrego, ho tinc de gelosa quan perdo el nord (i tu me'l fas perdre, recorda And when you kiss me, I know you miss me, Oh, the world just goes away, When you kiss me) ...soc una mica bruixa, ho sento. Earvin, ara per ara penso, sento, necessito, entregar-me a tu en cos i ànima. No puc pensar en altres homes, no vull sortir amb ningú mes, no em ve de gust fer sexe ni amb el meu marit, no necessito ningú mes que em consoli...només et vull a tu. Es el que et deia, m'has donat estabilitat emocional (i moltes altres coses) i ho necessitava. Gràcies amor
