Categoría: Racons secrets de Barcelona
27 Noviembre 2006
Tot i que no es pot considerar ben bé un racó secret de Barcelona perquè no és dins del la part edificada de la ciutat, la serra de Collserola ofereix bones possibilitats pel que fa a gaudir d'una estona amb la persona estimada sense ser vists. Té l'inconvenient que es necessita cotxe per arribar-hi. Però un cop hi ets, de seguida et trobes ben a soles. Hi hem estat unes quantes vegades, no sempre al mateix lloc.
Una vegada vam deixar el cotxe a la dreta de la carretera que uneix Vallvidrera amb Martorell, en un petit aparcament de terra. Vam decidir de seguir un camí que d'allí sorgia. De seguida ens vam trobar en un indret solitari on ens vam asseure. Allí hi vam estar xerrant. A estones ens abraçàvem i besàvem amb passió. Fins i tot ens estiràvem l'un a sobre de l'altre per fruir-nos mútuament de manera més intensa. En aquelles ocasions sempre ens escalfàvem molt ja que, a més a més, solíem acariciar-nos les parts més íntimes i alguna vegada un dels dos acabava amb alguna peça menys de roba.
Quan ja marxàvem, vam fer broma sobre les pel·lícules porno tot dient que si estéssim en una d'elles jo hauria acabat repenjat a un arbre mentre ella em besava el sexe. I així va acabar succeïnt aquella vegada. Per això, des d'aleshores, quan anem a Collserola, diem que anem a "les excursionistes calentes", tot fent honor a una pel·lícula porno del director català Conrad Son.
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
13 Noviembre 2006
Aquells dies estàvem d'enhorabona i vam poder tornar a dinar junts. Així que vaig recollir l'Eva al migdia i, després de valorar diferents opcions, vam anar a dinar a la Barceloneta. Allí teníem una sensació de total impunitat, així que mentre decidíem on dinàvem, passejant per aquells carrerons estrets, anàvem amb les mans minglades o agafats de la cintura.
Vam acabar menjant una amanida i una paella força decent per ser un menú en un dels restaurants de la zona. En acabar, vam tornar a passejar una mica, tant pels carrerons esmentats com per la platja propera. Allí a la platja, vam seure una estona en un banc mentre romaníem tendrament abraçats i besant-nos de tant en tant. No teníem por, cap conegut ens podia veure en aquell indret ple de guiris.
Vam acabar la tarda a un dels meubles de Barcelona, amb un hat trick i un gol al darrer minut. Jo segueixo pensant que la infidelitat va en augment a Barcelona (i segurament a molts altres llocs). Fa no gaires anys, quan hom mirava els anuncis d'aquesta mena de locals al diari, n'hi havia mitja dotzena. Avui se'n poden comptar... disset! I més d'una vegada ens els hem trobat plens!
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
9 Noviembre 2006
Era un migdia del mes de novembre. Aquell dia podíem dinar plegats, així que vam comprar el menjar en un lloc de menjars preparats i, aprofitant el bon temps que encara feia a Barcelona, vam buscar un indret tranquil on poder-lo menjar a l'aire lliure.
Vam fer cap al Parc de la Font del Racó, un parc que hi ha al barri de Sant Gervasi, concretament al capdamunt de l'avingua Tibidabo, pujant a mà dreta, aprofitant un bucle que fa el mateix carrer. És un parc molt tranquil, potser massa fred a l'hivern per l'espessa vegetació, segurament molt recomanable a l'estiu o fins i tot en dies càlids de primavera i tardor. A la part baixa del parc hi ha una font, que deu ser la font del racó lògicament.
Efectivament vam gaudir de força intimitat. En l'hora i mitja que hi vam ser només vam veure dues persones i encara de lluny. Així que havent dinat vam poder dedicar-nos a petonejar-nos i acariciar-nos com a nosaltres ens agrada i, a l'ensems, gaudir de la nostra conversa.
servido por cincmotius
4 comentarios
compártelo
11 Octubre 2006
Era un calurós divendres de setembre i l'Eva em va venir a recollir amb cotxe a la feina. Teníem aproximadament hora i mitja i volíem anar a un indret tranquil on, tot i que no penséssim en fer l'amor, poguéssim estar tranquils i petonejar-nos fins a la sacietat.
Vaig consultar amb un company de feina de qui jo sabia havia estat amb una amant seva per la zona alguna vegada. Així que ente el que ell em va dir i el que vaig esbrinar mirant un plànol, vaig localitzar un indret que podria encaixar en el que nosaltres buscàvem, el carrer de la font del lleó, un carrer sense sortida al barri de Les Corts.
Allí vam anar i efectivament era un racó solitari. Tan sols de vegades passava algun cotxe o algú caminant o en bicicleta, cal pensar que des d'allí es pot accedir a la serra de Collserola. Això ens tallava una mica. Tanmateix, entre petons i petons, vam pensar que estàvem massa lluny l'un de l'altre. Així que ella va acabar posant-se a la meva butaca, ja fos a sobre meu, ja fos agenollada en el poc espai que hi havia mentre em descordava els pantalons i em besava el sexe. En un altre moment vam trobar que el seient del davant era massa incòmode i vam anar al del darrera, on vam continuar el nostre festí, el festí del sexe i el festí de l'amor.
És evident que no hem pas descobert el lloc nosaltres, ja que vam veure que al terra, a la calçada, hi havia preservatius, fruit d'anteriors encontres amorosos com el nostre. Potser haurem de redescobrir l'indret amb l'arribada de l'hivern, i amb ell la foscor dels capvespres.
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
6 Octubre 2006
Sota aquest nom que sembla romà s'amaga un indret força tranquil dins de la gran urbe que és Barcelona. Nosaltres el vam descobrir una tarda de principis de setembre, de les primeres que gaudíem junts després de les vacances. Sempre miràvem de trobar un lloc on ningú no ens conegués. Aquella tarda vam enfilar cap a Montjuic, cosa no gaire complicada gràcies a la pila d'escales mecàniques que hi puja. El passeig en qüestió és a l'anella olímpica, just al davant del Palau Sant Jordi.
Vam repenjar-nos una estona al costat d'una de les fonts i després vam seure en un dels bancs de la banda baixa. Un lloc molt agradable per parelles que vulguin passar desapercebudes.
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
21 Septiembre 2006
Era la darrera tarda que estàvem junts durant un mes. L'endemà ambdós marxàvem de vacances amb les respectives famílies. La vaig recollir a la sortida de la feina i vam decidir d'anar a Montjuic. Vam acabar al jardí botànic car semblava que hi havia poca gent i, per tant, aquell seria un lloc segur.
Efectivament, vam estar gairebé sols. Potser hi va ajudar la calor que feia aquella tarda d'estiu a Barcelona, o el fet que calia pagar entrada. A nosaltres ens va sortit força bé ja que gràcies al meu carnet de família nombrosa vam pagar tan sols la meitat. Un cop a dins vam passejar lentament pels camins del jardí que discorren entre els arbres, principalment de clima mediterrani (ja siguin de la mediterrània o d'altres indrets amb clima similar). Anàvem amb les mans minglades, o a estones amb els braços abraçant les respectives esquenes. De vegades ens aturàvem a fer-nos un petó. Finalment vam seure en un banc gairebé al capdamunt del jardí, en un lloc on hi havia ombra. Allí vam xerrar, vam escoltar música, aquella que més ens agradava, i també vam gaudir de la nostra tendresa.
Fou una tarda meravellosa, no l'oblidaré mai; però tot el que és bo s'acava i aquella tarda no va ser una excepció. Després vindria un mes de no veure'ns que, tot sigui dit, no va pas afectar negativament la nostra relació
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
19 Septiembre 2006
El primer racó secret de Barcelona que vam trobar en la nostra voluntat de compartir una estona sense que ningú conegut ens veiés, van ser els jardins del Palau de Pedralbes. Ens vam trobar a la mateixa diagonal i no teníem gaire estona atès que ambdós havíem estat ocupats en les nostres respectives feines i després havíem d'anar amb les famílies.
Recordo que era una calurosa tarda de juliol, cosa per la qual ens vam posar a l'ombra d'un dels nombrosos arbres que hi ha al jardí. Tot i que eren els inicis de la nostra relació, aquella nit vam poder tenir una estona per a nosaltres i acabaríem fent l'amor damunt d'una cadira de la meva oficina.
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
15 Septiembre 2006
A la categoria racons secrets de Barcelona anirem explicant indrets de la nostra ciutat on hem pogut passar una estona sense por a ser identificats per algun conegut. No és senzill passar desaparcebut, per bé que una gran ciutat té algunes possibilitats.
servido por cincmotius
sin comentarios
compártelo
